dissabte, 31 de març del 2012

TORRIJAS

Les torrijas de Santa Teresa són unes llèpolies molt típiques de Setmana Santa. El seu origen rau en l' aprofitament que es feia del pa, en aquesta setmana sagrada, pel fet que no es podia menjar carn i que aquest aportava un gran valor nutritiu i energètic.



Aquesta setmana a la feina hem estat comentant receptes i una d´elles han estat les torrijas.Gràcies als consells de la Verònica  han sortit prou bones.

Ingredients
Per a 4 persones
-8 llesques de pa dur gruixudes.
-300 ml de llet.
-50 gr. de sucre
-1 branqueta de canyella.
-1/2 pela de llimona.
-2 ous.
-oli d´oliva suau
-sucre
-mel

Preparació
-Bulliu la llet amb la branqueta de canyella , la pell de llimona i el sucre.
-Quan arrenqui el bull, retireu el cassó del foc  tapeu-lo i deixeu refredar la llet, tapada, a fi que infusioni s´aromatitzi.
-Mentrestant  talleu el pa dur en llesques d´uns 3cm com a mínim. El pa ha de ser del dia anterior perquè si la molla és molt tendra, les llesques es poden trencar al fregir-les.
-Aboqueu-hi la llet, sense la canyella i la pell, en una safata i remulleu les llesques per les dues cares. A mesura que aneu remullant les llesques les poseu en una reixeta a fi que deixi anar l´excès de llet.
-Bateu els ous i arrebosseu les llesques en ells per tots dos costats.
-En una paella amb l´oli ben calent fregiu les llesques. i les deixeu escórrer sobre paper absorbent.
-Quan siguin fredes i abans de servir, les empolsineu amb sucre o mel.



Bon profit!

Aprofito aquesta recepta per comentar-vos que he tingut una grata sorpresa un reconeixement per part del blog Tu y yo mi cocina





Es tracta d´una iniciativa per tal de donar a conéixer aquells blogs que tenen menys de 200 seguidors. Jo no estic avesada a les xifres....sóc de lletres ;-D  però  he de dir que la meva estima cap a la pastisseria i la professió de pastisser no es pot mesurar amb xifres. Estic molt orgullosa de pertànyer als blogs de "els petits" i  poder aprendre dels "grans".

22 comentaris:

  1. Hola Cristina!
    Entre els teus apunts no podien faltar les típiques croquetes de Santa Teresa. M'has fet recordar tietes que les feien molt semblants a les teves. Ara amb mel deuen ser supremes.

    ResponElimina
  2. Cristina, les torrades són bones tot l'any a casa. Els diumenges que estem inspirats a casa en mengem. Amb mel no les he fet mai, li deuen donar un toc diferent. Bon cap de setmana,
    Nani

    ResponElimina
  3. A casa tampoc no falten mai les torrades de Sta.Teresa. Sempre les faig per divendres sant, així que encaratoca esperar. Mentrestant et prenc una de virtual. Gaudeix-les!!! petons,

    ResponElimina
  4. Molt constructives aquestes explicacions que fas en els teus apunts. Jo també estic content de pertànyer als blocs de “els petits”
    Bona cuina

    ResponElimina
  5. Jo també estic encantada de pertanyer al club dels "petits",jeje
    La meva mare m'ha promes "torrijas". Si tinc temps, les publico...
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Jo n¡he menjat moltes vegades pero mai les he elaborat. Sembla mentida que amb pa que ja estigui dur es pugui arribar a fer aquest postre tant bo!!! t'han quedat de vici!! petons guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Roser, no les tenia totes. Pel que em dius s´hi assemblen a les que menges, oi?

      Elimina
  7. Tot un clàssic de setmana santa!
    Et creuràs que no n'he fet mai??? A veure si amb la teva recepta m'animo, que ja va sent hora ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma, has de fer-les...la reposteria tradicional espanyola no em deixa de sorprendre. Això, sí: calories a tope!

      Elimina
  8. Quines torrijas més bones !!!!!!!!!! ......a casa ens encanten, però he de dir que les faig a qualsevol época del any , per aprofitar el pa i son tan bones !!!!!
    Petons

    ResponElimina
  9. Aix Cristina! això ho feia la meva àvia però crec que li deia algo de Sta Teresa però no croquetes, com diu a peu coix... Estaven boníssimes recordo i com era petita la càrrega de calories i greixos no m'importava....quina felicitat!
    Petó!

    ResponElimina
  10. Ai les torrijas, com m'agraden!! Amb el toc de mel no les he provades mai, ben bones
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  11. Mmmmmm quina pintorra!! Mai n'he menjat, i em sembla que començo a ser conscient del que m'estic perdent... jaja Les he de provar ja!!

    Un petonàs! :D
    (i aprofitem aquests dos dies de sol que encara ens queden!!! jiji)

    ResponElimina
  12. Hola,
    Prou bones? Jo diria que molt més oi? Si fan un goig... Petons i bona S. Santa

    ResponElimina
  13. Productes bàsics i tradicionals i un gust celestial!! (ho dic pel caracter religiós que tenen aquestes torrijas arreu). T'han quedat que... bé, que me les menjaria ara per esmorzar sense deixar-ne ni una engruna!!! Petonet

    ResponElimina
  14. Fa molt temps que no menjo Torrijas. Hi ha qui en menja tot l'any.

    Felicitats pel reconeixement!

    ResponElimina
  15. M'encanten les torradetes de sta Teresa! I si es fan amb brioix o tortell de reis... Mmmmmm!!!!!!

    ResponElimina
  16. Que bé!, unes torrijas en aquest moment.

    ResponElimina
  17. No les he provat mai pero tenen una pinta d'estar tant bones.... I fàcil de cuinar! Petons

    ResponElimina
  18. M'agraden moltíssim però crec que per setmana santa no les he preparat.

    ResponElimina
  19. un clásic boníssim!!! m'encanten. molts petonets

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...