divendres, 3 de febrer del 2012

CARQUINYOLIS

Dia de fred, dia de carquinyolis...com vénen de gust amb un gotet de ratafia, moscatell o amb una xocolata calenta!



El carquinyolis són originaris de Caldes de Montbui tot i que Montblanc també reinvidica el seu origen. Últimament les pastisseries ens presenten carquinyolis molt innovadors com els farcits amb festucs, nous o avellanes però la recepta que avui presento és la tradicional, amb ametlles.


Ingredients
-100 gr. de sucre.
-1 ou.
-1 culleradeta de canyella.(opcional).
-150 gr de farina.
-8 gr de llevat químic.
-100 gr d' ametlles crues.
-1 rovell d'ou.
-ratlladura de llimona (opcional).


Preparació
-Preescalfeu el forn a 180ºC
-Bateu el sucre amb l´ou fins que quedi una crema esponjosa. Afegiu-hi la ratlladura de la llimona i la culleradeta de canyella. Seguidament afegiu-hi la farina barrejada amb el  llevat a poc a poc fins a obtenir una massa compacta.S´ha de barrejar amb les mans o amb una espàtula de silicona. Aquesta massa és enganxosa i cal que us unteu les mans amb una mica d'oli.
-En acabat, afegiu-hi les ametlles crues i sense pelar. Mescleu-ho.
-La massa la dividiu en dues parts i amb cadascuna d´aquestes feu unes bandes de 3 cm d' ampla per 1 cm d'alçària.
-Pinteu-les amb rovell d´ou.
-Enforneu-les a 180ºC amb el forn de dalt i de baix uns 25'.Quan estiguin daurades de dalt les traieu del forn i les talleu,en calent, a biaix. Poseu-hi, novament, els carquinyolis en el forn uns 5' més a fi que s' acabin de coure.





Bon profit!

36 comentaris:

  1. Fa molts anys que no en menjo, que n'estan de bons!!
    Petons

    ResponElimina
  2. Aixo si que es entrar en calor, un gotet de ratafia i uns bons carquinyolis cruixents i acabats de fer.

    Petonets

    ResponElimina
  3. què bo Cristina, m'agradaven tant de petita, no pensava que fossin tant fàcils de fer! Petons,
    Núria
    http://algomasquecocina.blogspot.com

    ResponElimina
  4. Tienen muy buena pinta con esos trocitos de almendra. Besos!

    Ana de: 5 sentidos en la cocina

    ResponElimina
  5. que buenos que son,te han quedado perfectos y con un vino dulce divino todo el conjunto
    bon cap de setmana siberiano

    ResponElimina
  6. Tenen molt bona pinta!!! Ara mateix me'n menjaria un parell amb un bon café calentó mmm... Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  7. T'han quedat torrats com a mi m'agraden! I també m'agraden amb ametlles
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. M'encanten els carquinyolis i fa tems que tinc ganes de fer-ne... i avui em quedo amb la copeta de ratafia, que de xocolata ja en vaig menjar ahir! jejeje
    Bon cap de setmana guapa!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  9. Per el cafetó que ens hem de pendre ens aniran molt bé,no? jaja
    M'apunto la recepta que al meu pare li encanten... i els papas han de mimar-se..
    Petonets.

    ResponElimina
  10. que bons aquests carquinyolis ...............a casa els hi encanten, així que amb el teu permis m'emporto la recepta
    petons

    ResponElimina
  11. SOn un vicii!! m'agraden moolt i com dius, ara que fa fred, a menjar carquinyolis!! petons

    ResponElimina
  12. Els carquinyolis són ben fàcils de fer i donen un caliu especial a la casa (al menys a mi em passa hehe). Una bona elecció per a la fredorada :)

    ResponElimina
  13. El meu pare és de Montblanc, així que jo reivindico l'origen d'allà, je je je... Siguin d'on siguin, m'encanten!!!!

    ResponElimina
  14. uau Cristina, t'han quedat preciosos!! :D Mmmm però si em deixes triar, els meus van ben enfonsats dins d'una tassa de xocolata calenta!! jaja Si no tingués un treball llarguíiiissim per la uni, els faria aquesta mateixa tarda; de moment em guardo la recepta jojo

    Un petoneeet! :D

    ResponElimina
  15. Estan molt bons, i els d'atmetlles són els més bons, jo amb un xic de moscatell ;)
    Un abraçada

    ResponElimina
  16. Per a mí serà una aventura però dilluns et diré com m' han quedat....potser començo per un molt difícil!! jaja.
    GEMMA

    ResponElimina
  17. Quina meravella de carquinyolis!!
    Pastissera, pastissera.
    Bona cuina

    ResponElimina
  18. Jo no n'he fet mai de carquinyolis. Aquesta recepta m'anima!
    Nani

    ResponElimina
  19. M'has fet recordar que fa temps que no en menjo de carquinyolis. I amb xocolata desfeta, crec, que no els he provat mai.

    T'han quedat molt bé i tenen una pinta magnífica.

    ResponElimina
  20. quin luxe!!! saps que no n'he fet mai??? m'hi hauré de posar. molts petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que venen de gust, i qué bé que t' han quedat!

      Elimina
  21. Qué bons estàn i amb moltes ametlles, m'agraden.
    Petons.

    ResponElimina
  22. Amb aquests carquinyolis i una tassa de xocolata... entrem en calor segur! No els he fet mai i m'agafen moltes ganes....
    Petons

    ResponElimina
  23. T'han quedat molt bé!!! Nomès n'he fet una vegada i mira que ens agraden! petó

    ResponElimina
  24. M'encantarà fer-ne un dia...no els he provat de fer mai i és de les pastes tradicionals que més m'agraden! A més, es conserven super-bé! Petons

    ResponElimina
  25. M'emporto la versió acompanyada d'una xocolata calenta. Quina delicia!!!
    Ptns

    ResponElimina
  26. M´encanten els carquinyolis, no saps com m´agradaria tenir-ne un parell ara mateix :)) un petonet

    ResponElimina
  27. Ostres!!! Fa temps que m'agradaria fer-los. És una de les pastes seques que més m'agraden, i segur que els meus avis els hi encantarien; així que m'apunto la teva recepta per fer-la.
    Moltes gràcies per explicar-ho tan fàcil
    Petonets.
    MAR, de El que no mata engreixa

    ResponElimina
  28. 2 entrades seguides de carquinyolis!!!!!!
    Anomenarem el cap de setmana del fred, el cap de setmana dels carquinyolis.
    Excelents.
    T'han quedat super guais...
    La setmana que be si continua el fred en faré.
    Petons

    ResponElimina
  29. Un menjar típic que sempre ve de gust!! Jo encara no n'he fet mai i ara amb la recepta crec que algun dia caurà.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  30. Jo com que sóc de més a prop de Montblanc que de Caldes els reivindico cap a Montblanc!!! ;-)

    T'han quedat magnífics!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  31. Ostres, fa tant que no en menjo...ara m'has fet venir ganes.

    ResponElimina
  32. Boníssims!! Els he fet avui i he tingut que treure'ls de taula perque no podiem parar de menjar
    M' ha costar molt donar-li forma a la masa, es normal? Hi ha algún truc ? He probat a posar- me oli a les mans com días a la recepta pero igualment se m'enganxaba
    Moltes gracies per la recepta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rosi...Gràcies per visitar-me i escriure'm. M´he posat molt contenta que us hagin agradat els carquinyolis. Respecte a la teva pregunta: són molt punyeteres les masses que s´han de treballar amb les mans. Ha de tenir molta paciència. Jo el que faig és: Al principi ho lligo tot amb l´espàtula (llengüa de silicona)...que s´empastifi primer ella, je, je, je...i, després quan veig que més o menys està compacta; ho treballo amb les mans... Amasso, amb oli a les mans, descanso, em rento les mans i, un altre cop, amasso amb oli a les mans i així...però poc oli!! l´excès d´oli fa l´efecte contrari. Nomès com si et posessis una crema de mans...l´excès no és bo.

      Elimina
    2. Moltes gracies Cristina per la resposta. Jo només em possava oli per donar forma a la masa, no ho feia per treballar-la . Segur que la propera vegada em resulta més fàcil!!!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...