dissabte, 26 de febrer del 2011

ARRÒS AMB LLET

L´altra dia quan buscava la recepta del flam de vainilla vaig topar amb la recepta d´aquestes postres, de l´arròs amb llet. Unes postres oblidades... De cop i volta, em varen venir les imatges de la meva àvia a la cuina  quan cuinava aquesta recepta i vaig sentir l´aroma que desprenia la canyella.
Aquesta recepta que publico avui és un homenatge a aquelles persones, que com els meus avis, varen viure la guerra i la postguerra, envoltats de mancances i sofriment i, en què un arròs amb llet, una pressa de xocolata, un iogurt o un mantecado eren tot un luxe al qual només un quants hi tenien accés mentre d´altres se´ls miraven,  tot esperant un dia de festa, en què pot ser la vida els hi regalaria o no...



Ingredients
-180 gr. d´arròs.
-1 l de llet.
-180 gr. de sucre.
-1 branqueta de canyella.
-1 pela de llimona.
-canyella en pols.

Preparació
-En un cassó hi aboqueu la llet, la canyella en branca, el sucre i la pell de la llimona i ho deixeu infusionar, a foc lent, durant 5 minuts sense deixar que la llet bulli.
-Aboqueu l´arròs en un altra cassó i el feu bullir durant 5 minuts. Un cop passats, l´aboqueu, escorregut, a la llet infusionada que la mantindreu en cocció, a foc mig, de 20 a 25 minuts. Ha de quedar cremós.
-Retireu la pela de llimona i la canyella en branca. Deixeu refredar.
Serviu l´arròs en cassoletes i el decoreu amb canyella en pols.

L' arròs
L' arròs va entrar en els Països Catalans a través dels àrabs, ja que als receptaris antics, àrabs hi havia receptes de cremes d´arròs i d´arròs amb llet. La paraula va èsser escrita en català per primer cop l´any 1262 en uns comptes de Pere el Gran.
També en el segle XIII tenim un receptari anònim, Cocina Hispanomagrebí, amb moltes receptes d' arròs, sovint combinat amb llet, sucre i mel. L´any 1314 aparexi la primera recepta  amb arròs escrita  en català, es tracta del mejar blanc, al Llibre de Sent Soví. Als Països Catalans l´arròs amb llet ja es preparava a l´Edat Mitjana i era una manera molt corrent de  preparar l' arròs, de vegades era tal como el fem ara i, d´altres utilitzant  un terç de llet d´ametlla i dos de vaca.
A en Josep Pla no li agradava, tot i que concedeix que és un plat molt apreciat al nord d´Europa: "no tingué mai les meves preferències": Obra Completa.
Per als meus avis; allà on siguin.
Bon Profit!

16 comentaris:

  1. jijijiji, estava esperant la recepta!!! m'encanta larrós amb llet, la meva iaia tenia la mà trencada amb aquesta recepta!!! un petonet

    ResponElimina
  2. Mmm... Que bo! M'agrada molt. I el fragment d'història molt interessant Sempre va bé saber més coses ;)
    Petons!

    ResponElimina
  3. Va ser un plaer conèixer-te ahir, a veure si tornem a coincidir aviat.

    Aquest arròs amb llet fet amb el carinyo que li has posat, ha de ser doblement bo!.

    ResponElimina
  4. Què emotiu, m'agrada la dedicatòria. Van haver de fer tant per sobreviure...
    Una recepta excel·lent. Gràcies per compartir-la

    ResponElimina
  5. No t’ho creuràs, però no n’he menjat mai de arròs amb llet.
    Aquest fa venir ganes de menjar-ne. A més dones una explicació molt acurada del orígens de l’arròs al nostra país
    Bona cuina

    ResponElimina
  6. Oé,oé,oé, ja la tenim! Un dedicatòria preciosa pels teus avis. Quina època més dura... Veig que aquesta èsperat arròs amb llet ha passat la prova. Segur que l'heu gaudit molt, però que molt! Petons maca!

    ResponElimina
  7. em sembla ideal la recepta i tens tanta raó amb el que expliques,un bon homenatge ,petons

    ResponElimina
  8. Cristina, aquest cop no m'encertes el gust, nom'agrada gens l'arròs amb llet :(
    Però com a homenatge als nostres avis, em sembla una recepta sensacional!

    ResponElimina
  9. Ostres jo fa anys (mínim 10) que no menjo arròs amb llet, i al veure la teva recepta també m'han vingut un munt de records! Molt maca la dedicatòria als avis. petons

    ResponElimina
  10. Quines ganes de tornar-ne a menjar... Fa tant de temps que no n' he fet.

    ResponElimina
  11. Un postre tradicional que no se pierde con los años. Me encanta.

    Besos!
    Ana de: 5 sentidos en la cocina

    ResponElimina
  12. Mira que li agrada al'Albert i no li he fet mai... amb la teva recepta i la foto...no tinc excusa! Un clàssic fantàstic! A reveure!

    ResponElimina
  13. Cristina tus abuelos estarian contentos hoy con esta receta atn bien echa y explicada, el gusto lo se porque mi madre tambien hacia igual que tu y mira me has recordado que tendre que hacerlo pronto porque igual hace mas de 10 años que lo lo he vuelto a probar.
    peto
    miquel

    ResponElimina
  14. Amb el teu permís queda anotat, doncs al Miquel li agrada molt i encara no li he fet mai, ara ja se com preparar-lo.
    Petons

    ResponElimina
  15. Gràcies pels vostrs comentaris. Vaig fer la recepta amb molt de sentiment; tot pensant que em sento molt afortunada de tenir a l´abast qualsevol llèpolia i un bloc un puc mostrar les receptes.

    Torneu a menjar l´arròs amb llet...està en l´oblit.

    ResponElimina
  16. És un clàssic deliciós!!Moltes gràcies!M'han encantat les explicacions!!
    Emma

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...